Amb la nova llei sobre l’avortament (by Gallardón) no fem un pas enrere de 30 anys, sinó que el fem de més de 70!

Per un període molt curt de temps Catalunya va poder gaudir de la llei d’avortament més progressista d’Europa en el seu moment. Em refereixo a la llei de 25 de desembre de 1936, decret signat per Josep Tarradellas, president de la Generalitat.

Un any després, la Ministra de Sanitat del govern socialista de Largo Caballero, Frederica Montseny, despenalitzava l’avortament arreu d’Espanya. Això permetia l’avortament lliure per a totes les dones sense excepció!

Tot i que, com bé sabem, malauradament aquesta llei no va tindre gaire vigència…

76 anys després d’allò, tornem estar desemparades de nou.

En època grega o romana per exemple les dones utilitzaven els seus propis mètodes abortius quan l’embaràs o el part suposava un perill per a la mare o quan creien que era una nena, que segurament seria abandonada a la seva sort, ja que el cap de família volia un fill que pogués heretar.

Soranus (s. II a.C), ginecòleg i escriptor grec, estudià les plantes amb capacitat abortiva i escriví un compendi amb imatges, calendari de recol·lecció, dosis, sistemes d’aplicació… per tal que les dones de la seva època poguessin utilitzar-les amb seguretat.