El proper dia 8 de març es commemora el 39è Dia internacional de la dona. Molta gent veu cartells o articles de la jornada penjats a la xarxa, assisteix a xerrades, conferències i tallers, veu o participa de concentracions i manifestacions al carrer, però desconeix d’on prové l’elecció d’aquesta data. Si ets una d’aquestes persones, aquí en tens la resposta molt resumida:
Diuen algunes fonts, que l’incendi no fou fortuït, sinó que el propietari de la fàbrica el va provocar en un intent de fer sortir per la força a les dones que es manifestaven (desgraciadament, se li’n va anar de les mans).
Molt hem avançat i evolucionat des d’aquell fatídic dia 8 de març de 1857 però la societat actual creu que la igualtat de gènere és real perquè políticament s’han posat per escrit moltes lleis que així ho demostren, però realment algú pot garantir que aquesta igualtat sigui efectiva? De veritat creieu que les lleis poden canviar l’inconscient col·lectiu del ciutadans i ciutadanes acostumats a una situació d’injustícia que tenen normalitzada?
Les injustícies instaurades des de fa molt de temps, acaben essent normalitzades. “Tota la vida ha sigut així”. “Sempre s’ha fet d’aquesta manera”. “Això és normal”… Qui no ha sentit afirmacions com aquestes per justificar situacions injustes?
Malauradament, encara tenim molt camí per recórrer:
És per això que, el proper dia 8 de març, quan sentiu a algú dir que se celebra «tal o qual», rectifiqueu-la i digueu-li: «Res a celebrar, molt per reivindicar!»
El Blog de Lídia 
Molt per reivindicar, d’acord. La meva opinió però, és que també es poden celebrar algunes conquestes per insuficients que sempre seran. Per a nosaltres poden semblar mínimes, però si revisquessin algunes dones de d’altres secles també fliparien en veure alguns canvis. El teu blog m’agrada molt. Felicitats!
Me gustaLe gusta a 1 persona
Tens raó, amb els segles hem avançat molt i si aixequessin el cap algunes de les primeres feministes, les sufragistes per exemple, estic amb tu, fliparien!! Però hem de seguir «lluitant» per no perdre-ho i per aconseguir la igualtat real. Gràcies per llegir-me i comentar! Ara em passaré pel teu blog!! 🙂
Me gustaLe gusta a 1 persona
Sí, d’acord, Lidia, res es pot donar per acabat i més quan de vegades, el progrés en el temps no vol dir progrés en els fets i les vides de la gent. Sembla ser que hi ha un repunt en maltracte així que o ens hi posem tots/es o això serà insoportable. És un tema econòmic pq l’arrel és la formació i l’educació. Però podem influir o denunciar-ho. Sóc un home que sempre s’ha sentit molt incòmode amb les expectatives que del meu rol s’esperaven. Salutacions i les meva admiració. Bona nit des del Guinardó de Bcn 😉
Me gustaLe gusta a 1 persona
No tot és educació. No podem deixar tota la responsabilitat en mans dels educador (i t’ho dic com a educadora). És més un tema social i com bé dius econòmic. La televisió, per exemple, no ajuda gens i els nostres adolescents estan repetint rols tradicionals d’una forma molt preocupant. Ho veig cada dia i cada dia aprofito per posar el meu granet de sorra per canviar les coses. Però és difícil lluitar contra tot un sistema patriarcal establert fa tant de temps. Gràcies de nou i l’admiració és meva. He tingut la sort de conéixer alguns homes que pensen com tu, però creu-me, sou pocs!! Bona nit des de la Costa Daurada!! 😉
Me gustaLe gusta a 1 persona
Sí, sí, realment és com dius. Per educació també em referia al paper dels mass media com la tele i tots els altres q van suggerint les joguines pels dia d reis. Gràcies per l’aportació com a experta i com afectada. La meva opinió insisteix en q els homes estem afectats i llimitats per seguir un paper q refusem encara q alguns no ho diguin com deixem d dir tantes coses per tal d q els altres homes no ens detectin com diferents. És penós però es dóna. Na nit q demà ja es divendres i moltes gràcies per ls teves paraules. Sóc un fan vostre🙏 😽✌💜
Me gustaLe gusta a 1 persona