#NosQueremosVivas

Quan s’acaba l’any comencem a fer balanç gairebé de forma inconscient. Està bé fer repàs de tot allò que hem fet (o no) durant els darrers mesos, per posar en ordre les nostres vides, és un hàbit inclòs saludable.

En aquesta época, a més, acostumen a sortir estadístiques i percentatges de temes diversos, que ens ajuden a crear l’ambient idoni per fer memòria . Per desgràcia, molt sovint aquestes llistes ens mostren una societat que encara ha d’evolucionar molt… L’altre dia vaig rebre una d’aquestes llistes al mòbil i vaig sentir una barreja de tristesa i ràbia continguda que em van deixar l’ànima ferida.  

Volia compartir-la per fer visible, un cop més i sense defallir en la lluita, la tara moral d’arrels patriarcals que pateix la nostra societat.

lazo-morado

💀Nos faltan algunas…

🔪Conchi, acuchillada por su ex en Pontevedra.
🔪Iris, acuchillada por el padre de sus peques en Tenerife, delante de su madre.
🔪Carmen, acuchillada por el hombre con el que compartía su vida en Palencia.
👊Maimouna, asesinada a golpes por el hombre con el que compartía su vida, delante de sus peques, en Murcia.
🌁Silvina, axfisiada por el hombre con el que compartía su vida  en Vigo.
🌁Almudena, asfixiada por su novio en Bizkaia.
🔪Fuensanta, asesinada a golpes y cuchilladas por su marido en Valencia.
👊Divi, asesinada a golpes por el hombre con el que compartía su vida en Vigo.
🔪Toñi, acuchillada por su ex en Jaén.
🔨Otilia, asesinada a hachazos por su marido en Granada.
🔪Olga, asesinada a machetazos por su ex en Barcelona.
🌁Marina y Laura, estranguladas por el ex de Laura en Cuenca.
🔫Maryna, asesinada a tiros por su marido, que también mató antes a sus dos peques, en Barcelona.
🔪G. V, degollada por su ex en Mallorca.
🔪Chari, apuñalada por su ex Málaga.
🔪S.I., apuñalada en Barcelona por el hombre con el que pasaba sus vacaciones.
🔥Laura, quemada con gasolina por su ex en Tenerife.
🔪Anka, degollada por su ex en Madrid.
👊Felicidade, asesinada a golpes por el hombre con el que compartía su vida en Asturies.
🔫Bea, asesinada a tiros por su ex,  junto a su pareja actual.
🌊S.I., tirada al mar por el hombre con el que compartía su vida en Barcelona.
👊R. N, asesinada a golpes por el hombre con el que compartía su vida, delante de su bebé, en Soria.
🔪Mª Ángeles, apuñalada por el hombre con el que compartía su vida en Cantabria.
👊María,  asesinada a golpes en Sevilla por el hombre con el que compartía su vida.
🔪Encarna, apuñalada por el hombre con el que compartía su vida, en Madrid, delante de su peque.
🔪Gema, degollada en Denia por su ex.
🔻Isabel, asesinada en Ourense por el hombre con el que compartía su vida.
🔻Francisca, asesinada en Almería por el hombre con el que compartía su vida.
🔪S.I, apuñalada en Álava por el hombre con el que compartía su vida.
🔫S.I, tiroteada por el hombre con el que compartía su vida en Lleida.
🌁Davinia, axfisiada por el hombre con el que compartía su vida en Málaga.
🚗Tamara, arrojada por su pareja desde el coche en marcha, en Cáceres.
👊Hanane, asesinada a golpes en Denia por el hombre con el que compartía su vida.
🔻Susana, asesinada en Valencia por el padre de sus peques.
🔻Egle, asesinada por el hombre con el que compartía su vida, en el hotel donde se alojaban.
🔻Sandra, asesinada en Terrassa por el hombre con el que compartía su vida, delante de su peque.
🔻Gisela, asesinada en Alicante por el hombre con el que compartía su vida.
🔻Tere y Nati, hermanas asesinadas por el ex de Teresa en Elche.

En la seva memòria i en la de tantes altres que no apareixen en les xifres oficials!!

Lídia Castro Navàs

Ni putes ni submisses

Després de la publicació d’un llibre de dubtós gust, s’ha obert un debat entorn al paper que ha de jugar la dona segons cert sector de la societat. Hi ha qui pretén que les dones tornin a ser submises, es casin i es quedin a casa a càrrec dels infants i a disposició del marit.

No crec que el debat vagi més enllà i segurament no trigarà molt temps en caure en l’oblit. Però tot això m’ha fet reflexionar sobre el paper que la dona juga en la nostra societat malauradament tant masclista. El fet que les dones hagin aconseguit sortir a l’esfera pública no vol dir que no continuïn patint discriminació: un exemple és la doble jornada, la dona treballa fora de casa, però segueix realitzant la gran majoria de les tasques domèstiques. O el sostre de vidre,  aquesta barrera invisible que no permet a les dones arribar a les altes esferes…tot i que més del 80% de les noves titulacions universitàries estan en mans de dones, el llocs directius segueixen estant en mans d’homes. Segregació laboral, discriminació salarial, temporalitat, manca d’expectatives…

El debat que esmentava abans m’ha fet recordar una pel·lícula: “Les dones perfectes”.

Aquesta pel·lícula ens presentava una urbanització de luxe, amb famílies selectes i “esposes perfectes”, sempre arreglades i guapes, amb la casa neta, el menjar preparat i a disposició dels seus marits. El somni de qualsevol home dels anys ’50. Però al final, aquesta perfecció era totalment fictícia, doncs resultava que les esposes en qüestió no eren dones reals sinó robots d’última generació a les ordres del seu amo.

M’ha vingut a la memòria, al mateix temps, una guia de la “Bona esposa” editada l’any 1933 que vaig trobar per la xarxa amb 11 regles per fer feliç al marit. Aquí us la deixo, perquè no te preu:

Font: la xarxa

En fi… Espero no fer un gran descobriment, però les dones no som robots, ni heroïnes, ni supermodels… som éssers humans amb sentiments, intel·ligència i defectes.

La imatge de la dona que se’ns imposa des dels mitjans de comunicació: guapa, jove, amb un cos perfecte, atractiva… que per arribar a ser executiva ha de ser agressiva i ha de renunciar a tenir una vida… aquesta imatge, l’únic que aconsegueix és frustrar a moltes noies que no es veuen reflectides en aquest mirall irreal i que creuen que hauran de renunciar a moltes coses per arribar a ser felices. I jo em pregunto, cal que renunciï a res un home per aconseguir el mateix?

Lídia Castro Navàs

Les princeses Disney i la seva influència

Molt sovint he qüestionat el missatge que transmeten alguns contes tradicionals infantils i com no, els rols que desenvolupen les protagonistes de les pel·lícules d’animació que donen vida als personatges d’aquests contes.

PrincesasDisney
Les princeses Disney

Les pel·lícules Disney, algunes produïdes fa més de 60 anys, segueixen essent referents entre els infants (i no tant infants) actuals.

De vegades em pregunto si els estereotips que mostren les figures femenines d’aquestes animacions, promouen la repetició dels rols tradicionals entre els nois i les noies que han crescut amb aquest referent sense ser-ne conscients.

Si analitzem a les anomenades “Princeses Disney” podem observar algunes coses, si més no, preocupants. Totes elles són molt joves, maques i ingènues. I entre les seves habilitats hem de destacar: saben cantar i ballar, netejar i cuinar, cosir i teixir, tenir cura d’altres persones… I aconseguir la felicitat absoluta no depèn d’elles com a individus, sinó que passa per casar-se amb el seu “príncep blau”.

  • Blancaneus (1937): és la primera i la més submisa i passiva de totes les “princeses”. Són els animalets del bosc els que l’ajuden a trobar un refugi (la casa dels sets nans). Mentre els nans van a treballar (aigó, aigó), ella es queda a casa i fa les tasques de la llar. Es deixa enganyar per la seva madrastra i cau en un somni profund i no depèn d’ella sortir-ne, sinó del petó d’un príncep…
  • Ventafocs (1950): És l’esclava a les ordres d’una madrastra i dos germanastres que abusen d’ella tant com poden. Ella no fa res per canviar el seu destí i accepta amb abnegació la seva situació però somnia en casar-se algun dia. La intervenció d’una fada (bíbidi, bábidi, bu) l’ajudarà a aconseguir els seu somni.
  • Aurora (La bella dorment, 1959): És la primera pel·lícula en la que es qüestionen els matrimonis concertats, cosa que està prou bé. Però la nostra protagonista no pot ser més passiva, es passa la major part de la pel·lícula dormint i en cap moment pren cap decisió respecte a la seva vida, tot li ve donat de forma externa.
  • Ariel (La sireneta, 1989): És la primera a la que no veiem fer tasques domèstiques, cosa que és agradable. Però, tot i mostrar-se més rebel que les anteriors, acaba canviant el seu bé més preuat, allò que la fa única (la seva veu), només per aconseguir al noi que li agrada. Amb tot, és reduïda a una simple aparença, un simple objecte.
  • Bella (La bella i la bèstia, 1991): En ella hi veiem un canvi pronunciat, és intel·ligent, àvida lectora, independent i no vol casar-se. Aquest canvi segurament el devem a que fou en la primera producció de Disney en la que hi participà una dona (Linda Woolverton), fins aleshores només hi havia homes darrera de la creació de les històries. Tot i aquest perfil de dona tant prometedor, acaba aconseguint la “felicitat” enamorant-se i casant-se amb el príncep que s’amaga sota l’aparença de bèstia.
  • Jasmin (Alladin, 1992): Primera “princesa” que no és de raça caucàsica (es comença albirar la realitat del món globalitzat).  Tot i que es rebel·la contra el seu pare perquè no vol casar-se, ho acaba fent després d’enamorar-se i aconseguint així el final feliç desitjat.

Amb el pas del temps, les princeses submises han deixat pas a heroïnes rebels, i és veritat que hi ha altres referents en les que podem fixar-nos (per sort!) com per exemple: Pocahontas (1998), que deixa de banda l’amor per escollir allò que realment li importa, el seu poble. Mulan (2009), qui davant de les imposicions de la seva cultura acaba transvestint-se per poder fer allò que vol o Mèrida (Brave, 2012), que no accepta la injustícia de no poder fer allò que li agrada pel simple fet de ser noia…

M’agrada saber que les nenes d’avui en dia tenen un ventall més ampli d’opcions d’allò que poden arribar a ser algun dia. I vull pensar que els adolescents són més crítics davant de les desigualtats de gènere i saben veure la importància de reconèixer les possibilitats de tothom, sense importar allò que ens ve donat per naixement (raça, sexe, aparença física…).

Lídia Castro Navàs