Cosmogonía egipcia

Posted on por

¿Sabías que según la mitología egipcia el Universo fue creado después de la eyaculación de un dios primigenio?

Si quieres conocer este y otros detalles sobre Cosmogonía egipcia, ven y te lo cuento. 👇 👇

Más vídeos en Mitologías.

Lídia Castro Navàs

22 comentarios en “Cosmogonía egipcia”

  4. Hola. Ho sento perquè sortirà un comentari una mica llarg. Aviso, jaja. Vull comentar vàries coses.
    Molt interessant tot aquest mite i el que expliques. Per a mi, totalment nou i desconegut. El que sí coneixia era la deesa Nut i aquesta bòveda celeste amb el seu cos. Malgrat resultar-me nou, resulta que també m’he interessat e investigat a vegades sobre mites de les antigues civilitzacions. Només com a interès o hobby d’aficionat. Res d’anar «d’enterao», ni molt menys.
    «Solo había un océano primigenio, llamado Nun. De sus aguas emergió un dios, un dios primigenio, un dios hermafrodita, un dios que se creó a sí mismo… ».
    El que em crida molt l’atenció, tot i salvant les moltes diferències, és que al mateix temps hi ha moltes similituds amb el mite de la creació, o la cosmogonia sumèria, i també la dels acadis. Especialment en dos punts: l’existència d’un oceà primigeni i també el fet de la autoprocreació a partir d’un déu. Dono per fet que això ho has de saber sobradament.
    Mira…
    «Según la cosmogonía sumeria, había que imaginarse el universo como una cúpula cerrada rodeada por un mar de agua salada primordial. Por debajo de la capa terrestre, que formaba la base de la cúpula, existía un inframundo y un océano de agua dulce llamado el Apsu (o Abzu). A la deidad del firmamento de la cúpula se le llamó An, y a la de la tierra, Ki, referida comúnmente como Ninhursag. En un primer momento, las creencias sumerias pensaban que el mundo subterráneo era una extensión de la diosa Ki, pero más tarde desarrollaron el concepto de Irkalla (o Kigal, el inframundo). Al mar de agua salada primordial se la llamó Nammu, que llegaría a ser conocida posteriormente como Tiamat».
    (…)
    «Nammu también dio a luz a Enki o Abzu, dios del abismo acuático. Puesto que Nammu, ese abismo sin forma, se abrió a sí mismo mediante un acto de auto-procreación dando origen a los dioses An y Ki, Enki puede considerarse hijo de estos».
    Saps qui va escriure això? Jo, l’any 2015. Va ser al primer blog que vaig crear, que tractava sobre temes de misteri i també sobre civilitzacions antigues i mites. El que passa és que ho vaig deixar estar. Però una mica sí que vaig investigar i escriure, volia només que ho sabessis.
    Jo trobo grans punts en comú, ves a saber si la cosmogonia sumèria va influenciar a l’egípcia (molt probablement), sobre tot en el tema de les aigües primordials, siguin dolces o salades. Aquests fragments estan en una entrada que vaig escriure sobre el mite de Tiamat. Tot va venir per alguns divulgadors del misteri i el tema del suposat planeta Nibiru, que es relaciona amb Sumèria, i també el tema dels anunnakis, com et podràs imaginar.
    També hi ha força semblança entre el diagrama que mostres sobre els aspectes del déu Ra i el mite sumeri (diagrama cel/terra/inframón).
    L’entrada és aquesta…
    El mito de Tiamat: ¿Diosa primigenia o planeta faltante? (1)
    https://denderapumapunkusumeria.wordpress.com/2015/10/30/el-mito-de-tiamat-diosa-primigenia-o-planeta-faltante/
    T’invito quan tinguis temps i ganes a passar-te. És per aquesta raó que un dia a un micro vaig treure el tema d’Enki, Enlil, els anunnaki i naus espacials. De fet tot lo d’aquestes dos deitats és fascinant. Naturalment sense necessitat d’inventar en pla sensacionalista.
    I a la sèptima entrega d’aquest mite parlo de la connexió egípcia, les lluites Seth-Osiris i és on poso el diagrama de Nut i la bòveda celeste.
    Com t’he dit és un tema que vaig deixar estar, però mai ha deixat d’interessar-me. La mitologia egípcia ha de ser complexa i fascinant; mai he llegit a fons. Sobre la sumèria sí que vaig documentar-me, perquè va haver un temps que Enki i Enlil em van atreure molt (sortien fins a la sopa, com sol dir-se), i la pròpia Tiamat. Força interessant.
    Hi ha molta més informació rigurosa pels qui estudien el tema a fons. Això només són apunts d’un aficionat. I això és tot.
    Ah, i per a acabar… hi ha una altra cosa que em fascina de l’antic Egipte, encara que és un altre tema. És aquest relleu o zodíac trobat a Dendera i que sembla provar que coneixien la precessió dels equinoccis, implicant observacions astronòmiques d’uns 26 000 anys. I en general els fascinants coneixements d’astronomia. A YouTube hi havia un vídeo sensacional d’això.
    Ciao.

    Le gusta a 1 persona

    Responder ↓

    • Els mites són recurrents, és a dir, que es es repeteixen els mateixos en diferents mitologies. És molt comú, per exemple, trobar el mite del diluvi universal i un encarregat de fer una barca per salvar la humanitat i les espècies animals: ho tenim a la mitologia cristiana, a la grega, a la mesopotámica y també en d’altres.
      Pel que fa a la cosmogonia Mesopotámica (o sumeria) com tu dius, més aviat la influència seria al revés, ja que es té constància de la civilització egípcia desde 5000 anys aC., en canvi els sumeris es remunten com a molt a 3500 anys aC.
      Gràcies per la informació. Ja la coneixia i tinc pendent abordar-la en el canal. Però hi ha altres mitologies a l’espera: com la xinesa, la maya, la celta, la vikinga… No acabaré mai 😅
      Salut!

      Me gusta

      Responder ↓

      • Els mites són recurrents. Tens tota la raó en tot això dels possibles elements comuns. L’exemple del Diluvi és perfecte i totalment cert.
        Sobre les influències mútues (egipcis i sumeris) ni idea, així que molt bo el teu apunt. De fet no sabia res del mite de la creació segons els egipcis, per això em resulta nou i molt interessant. Suposo em passa com a molta gent: m’he quedat en els déus més coneguts i metiàtics, sense anar més enllà.
        Vaig estar mirant tot això i vaig trobar un blog…
        «Los primeros intentos de síntesis teológicas surgieron ya en las primeras épocas. Los sacerdotes de los 3 principales centros de culto, Heliópolis, Hermópolis y Menfis, intentaron centralizar los numerosos cultos existentes en el periodo predinástico y en los primeros tiempos del dinástico. Los 2 sistemas teológicos más importantes fueron los de Heliópolis y Hermópolis. Estos sistemas dieron lugar a la Eneada (grupo formado por 9 dioses) en Heliópolis y la Ogdóada (8 dioses) en Hermópolis».
        Aquest senyor explica les cosmogonies heliopolitana (coincideix amb tu) i la hermopolitana, que resulta ser molt diferent. També explica que la més aceptada i important és la primera. Bé, és un blog que sembla força interessant, curradísim, complet i amb moltes fotos. Et poso el link. Vaig mirar lo del temple de Hathor a Dendera i les fotos són brutals en quantitat i qualitat. Val la pena donar una ullada a tot plegat.
        I tens raó: hi ha moltes mitologies i tens feina per estona. Les de les cultures a Amèrica Central i del Sud són increïbles també.
        Salut, que vagi bé.
        http://artehistoriaegipto.blogspot.com/2017/02/mitologia-egipcia.html

        Le gusta a 1 persona

      • «Los faraones y sus invitados acudían una vez al año al río Nilo a masturbarse en honor al Dios Atum, asegurándose que el semen cayera en el agua y no en la orilla. Su finalidad era emular a Atum, quien según su creencia surgió de la “nada” y se masturbó, brotando de su semen todos los dioses que le ayudarían a gobernar».
        Wow. Això és molt bo i interessant. La sexualitat a l’antic Egipte.

        Le gusta a 1 persona

  7. Huy se ve que esto de la mitología según donde toca el aire va subiendo de tono. Al menos en eso de la reproducción parece que los humanos nos llevamos la mejor parte, al principio, que luego vienen las malas noches, la salida de los dientes, la época del ¿Y porqué? y un sin vivir de preocupaciones. Cada una con su propio dios. Un besazo.

    Le gusta a 1 persona

    Responder ↓

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Gravatar
Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. ( Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. ( Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. ( Salir /  Cambiar )

Cancelar

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.