
Y llegó, por fin, montado en su dragón celestial. Una flor de loto se abrió majestuosa para acoger su pie desnudo. En la diestra empuñaba una espada y en su mano izquierda sostenía la cápsula que iba a salvar a la humanidad de las tinieblas. Su llegada dio inicio a una nueva era, en la que la Verdad, la Sabiduría y la Luz reinarían la Tierra.
Otra de mis tríadas: Ilustración + microrrelato + música. Recomiendo disfrutar todo a la vez. Espero que te guste.
Lídia Castro Navàs
Oh! Maitreya? Segons la tradició i les profecies budistes, un nou Buda vindrà a aquest planeta dintre de molts milers d’anys, per portar la sabiduria, el Dharma i tot el que estàs dient.
Trobo que el dibuix és absolutament d’inspiració xinesa. Sobre tot l’ésser humà. Sens dubte oriental/budista, per la flor de lotus. El drac sí que pot passar també per tibetà o del Bhutan.
Doncs que així sigui. Potser a aquesta humanitat boja li fa cada cop més falta.
Namaste i namastebesos.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Doncs no sé si és Maitreya, però la Ilustració em va semblar poderosa i molt bella i em va inspirar aquestes paraules més des de l’inconscient que res si he de ser sincera. En fas un anàlisi molt profund, veig que controles el tema.
Opino com tu, aquesta humanitat necessita un revulsiu, un nou mesies que ens guiï en l’obscuritat. Temps al temps.
Una abraçada i gràcies!
Me gustaMe gusta
Doncs si Maitreya triga molt potser de la humanitat no quedi ni les cendres, jajaja. Ostres, és un tema complicat, no creguis que no li he donat voltes a això, i ara no és que vulgui enrotllar-me… què passaria si un mestre espiritual, un nou Buda, un Messies es plantés a la Terra? Se’l escoltaria? Calaria el seu missatge? Perquè se suposa que aquests ensenyaments tindrien forma de paraules, llenguatge, però alhora, anirien més lluny que merament això, em sembla obvi. En fi, que no creguis que no ho he pensat… si tindria impacte global o profund o només parcial. I el debat d’una possible o necessària «salvació» i de quina mena hauria de ser (espiritual?) és encara més profund…
Coneixies alguna cosa d’això, la profecia d’un Maitreya?
Que faig «un anàlisi molt profund»… què va. Només m’he fixat en la il·lustració, que és preciosa…
Me gustaLe gusta a 1 persona
Jo també hi he pensat amb lo que dius. L’Era de Piscis va tenir el messies per exel.lència, però què passa amb l’Era d’Aquari?? Ens quedem sense? O potser cadascú portem a dins el nostre propi messies? Ja no és temps de mirar enfora i toca mirar endins?
Moltes preguntes jajaja
Me gustaMe gusta
Sí, bones preguntes! Que tots portem a dins un mestre espiritual em sembla cert i obvi, així que mirar cap endins toca, i molt, sempre. Per altra banda crec que moltíssims dels «manaments» o preceptes a aplicar els tenim bastant clars, ens els dicten el sentit comú i el cor: amor, compassió, solidaritat, empatia, preocupació/acció/justícia climàtica, igualtat homes-dones… i un llarg etcètera.
Me gustaLe gusta a 1 persona
¡ Se ha disfrutado!
I love your post Lidia.
Thank you.
¡Pero que dura es la vida de los dragones!
A kissazo.
Me gustaLe gusta a 2 personas
¿Estás aprendiendo inglés? Jajaja Me alegra que te haya gustado el post. No te creas que es tan dura la vida de los dragones, pueden soportar su propio peso, así que llevar a un mesías ligero en su lomo tampoco les supone mucho jajaja
Me gusta eso del kissazo, otro pa ti!! Jajaja
Me gustaLe gusta a 1 persona
Yes, I am a english student and my teacher is a funny robot. Hahaha.
Me gustaLe gusta a 1 persona
A funny robot called «Google translator» 😂😂😂😂
Me gustaLe gusta a 1 persona
No, my friend Lidia. he is Duo! More kisses.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Ah, el Duolingo!! jajajaj Como mi madre 😉
Me gustaLe gusta a 1 persona
Your mother is very intersting, sure. Hahaha.
Me gustaLe gusta a 1 persona
muy acertada la conjuncion de los 3 elementos.
a mi, lo de la mano derecha me parece la jeringa con la vacuna universal, para esta y la próximas pandemias.
el resto, creo yo, que nos queda muy lejos.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Muchas gracias, Gabi! Es la riqueza de la interpretación, cada cuál ve lo que su mente le muestra. Me encanta tu análisis. Solo espero que no esté tan lejos como dices. Un abrazo grande 🤗
Me gustaMe gusta
¡Que chulo, Lidia!
Todo junto es una pasada.La imagen es muy épica (me encanta el dragoncito jajaja) y junto con tu microrrelato tiene más fuerza.
¡Nos vamos leyendo! 😀
Me gustaLe gusta a 1 persona
Gracias, Aura!! 😀 Me alegra que te haya gustado. Sabía que te gustaría el dragoncito jeje 😉 Un abrazo grande ❤
Me gustaLe gusta a 1 persona
Me encantó, todo se complementa perfecto. Un regalo para los sentidos. ¡Saludos!
Me gustaLe gusta a 2 personas
Me alegra un montón, Ana!! 🙌 Gracias por tu comentario. Un abrazo grande 🤗
Me gustaLe gusta a 1 persona
Me encantaron tanto la foto como el relato, y creo que no soy el primero que lo dice 🙂
Besos y abrazos Lidia!.
Me gustaLe gusta a 1 persona
¡Hola, Roberto! Pues me encanta que te encante 😀 Muchas gracias. Un abrazo de vuelta.
Me gustaMe gusta
Cuando la verdad se tiene que defender con la espada, algo está fallando en el cuento.
Besitos
Me gustaLe gusta a 1 persona
Un punto de vista curioso el tuyo. Yo veo la espada no como un arma, sino como símbolo de su don.
Un abrazo, Ratonet.
Me gustaMe gusta