En un día como hoy, no está de más recordar la historia #25N
Hoy es el Día Internacional contra la Violencia de Género. Cada año, el número de mujeres víctimas de violencia de género va aumentado a nivel mundial y no hay gobierno que se implique lo suficiente como para detenerlo.
Lo que mucha gente no sabe es por qué es hoy, y no otro día, el escogido para esta reivindicación (¡no celebración!).
Pues bien, debemos remontarnos al año 1960 a la República Dominicana, en plena dictadura de Rafael Leónidas Trujillo.
Rafael Leónidas Trujillo
Durante una fiesta, en la que asistía mucha gente de la sociedad dominicana, el dictador quedó prendado de la belleza de una joven llamada Minerva Mirabal. Leónidas, al excederse en sus atenciones (por decirlo finalmente), fue abofeteado por Minerva delante de todos los asistentes causando un gran escándalo.
Justo al día siguiente, Minerva y su padre fueron encarcelados sin juicio ni ningún tipo…
Ver la entrada original 387 palabras más
El Blog de Lídia 
Siempre respondo «Presente» !!! Hola Lidia 🙂
Me gustaLe gusta a 2 personas
Hola, Antonio. Un gusto verte por aquí. Te mando un abrazo più grande! 😊
Me gustaLe gusta a 1 persona
muchas gracias Lidia, un abrazo! 🙂
Me gustaLe gusta a 2 personas
Vaig llegir la història en el seu moment. Absolutament brutal, una mostra més de barbàrie i masclisme.
Sí, cal seguir lluitant, perquè no hauríem de viure en una societat plena de (i suposo s’entendrà el vocable) «troglodites». O «neardentals» (també valdria). O bèsties (i que em perdonin les bèsties). Les constants notícies fan que un (o una), com diu l’expressió, es fregui els ulls perquè no s’acaba de creure tot el que passa. I sembla que la brutalitat general contra les dones vagi en augment.
Per cert que fa unes setmanes que estic veient la sèrie «El cuento de la criada». Una passada. Sabia de la novel·la, que no he llegit. La primera temporada és sensacional. Em va enganxar absolutament. El sotmetiment absolut de la dona, aquest és el tema central. En una societat distòpica controlada per l’extrema dreta més rància i repressiva. Bé, evidentment fa pensar en moltes coses i fa veure les preocupants similituds amb molts aspectes a diferents països.
Adéu.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Hola, What. Tens raó, va en augment i sembla que per moltes accions educatives i/o institucionals no té aturador. Està fallant la base: té més importància l’economia que les persones. Patriarcat i capitalisme van de la mà i es retroalimenten.
Jo no els posaria cap apelatiu a les persones que exerceixen la violència, només són fills (ben sans) del patriarcat.
Salut!
Me gustaMe gusta
Bé, he tirat d’ironia amb els qualificatius, justament per significar tot això: la violència, el primitivisme, la intolerància d’aquests fills del patriarcat.
Has dit dues coses que es poden aplicar perfectament (també i per desgràcia) a l’emergència climàtica:
— Que els governs no s’impliquen a fons ni fan tot el que seria necessari.
— Que l’economia pot més que els drets de les persones.
També has creat una altra «parejita feliz» (com vaig fer en el meu micro): capitalisme i patriarcat. 😊
Crec que tot i que vivim en l’anomenat primer món, aquí a Europa, a l’hora vivim en societats força coixes en quant a drets fonamentals plenament implementats:
— Els drets de les dones; la plena igualtat de genres. Tot això implica erradicar el patriarcat i el masclisme.
— El drets relacionats amb gaudir del medi ambient i d’ecosistemes que no estiguin amenaçats o malmesos. Per exemple una cosa tan simple com respirar aire no contaminat.
Tornant al tema, acabo d’escoltar a les notícies el testimoni d’una noia violada als 15 anys. Realment ni hi ha paraules per a tantes agressions sexuals i violència. El panorama és terrible. Per això he pensar en «el temps de les cavernes». I no per fer broma del tema. També tens raó: sembla que la cosa no tingui aturador.
Salut! 😊
Me gustaLe gusta a 1 persona