Muchas veces el amor nos permite enfrentarnos a nuestros propios monstruos y también nos ofrece una salida de los laberintos emocionales en los que nos perdemos. Si aprovechamos el aprendizaje, podemos mejorar como personas, pero no siempre se aprende y a veces nos dejamos llevar por el ego. Hay un mito que muestra de forma indirecta todo esto.
¿Quieres conocer un relato de amor, con castigos, monstruos y mucho ego de por medio? Pues ven y te lo cuento 👇
Más vídeos en Mitologías.
¿Te interesa la mitología?
Aquí encontrarás libros relacionados con ella que te pueden gustar.


Molt interessant tot el mite, també amb els famosos Minotaure i el laberint.
«Y decidió castigar a su mujer Pasífae». Toma ya. La primera en la frente. Més patriarcat i les dones carregant amb culpes i càstigs.
Resulta una mica complicat i estrany tractar d’entendre per què Teseo abandona a Ariadna, sense més informació. Però ja has dit que circulen vàries versions del fets.
El tema de l’ego no sé si va per, diguem, «Teseo anant a la seva bola totalment». Però està clar que l’amor al final no triomfa.
I el tema veles blanques/veles negres amb Egeo llençant-se al mar és tela marinera, mai millor dit. Què complicat i recargolat el final.
Una abraçada.
Moltes gràcies, What! Se’ns dubte el sistema social que sostenia les civilitzacions antigues ha arribat fins als nostres dies, encara que haguem evolucionat. I a més s’hi suma el capitalisme.
Celebro que t’hagi agradat el mite (encara que sigui recargolat). Una abraçada.
Recuerdo el famoso hilo de Ariadne.
Hola, buen fin de semana! 🙂
El hilo también es protagonista del mito. Gracias, Antonio. Un abrazo y feliz fin de semana!
Anda que me voy a tomar la sopa de verduras y desaparece el comentario como el Teseo ese. En eso del amor lo mejor es mantener alejada la política, la familia. ¡Hala! Un besazo.
jajaja Espero que, al menos, disfrutaras de tu sopa de verduras 😉 Uy, hay que mantener muchas cosas alejadas, incluso el sentimiento de apego, ese es el peor
Me alegra tu visita, Carlos. Espero que estés muy bien. Un besazo.
Ah, la canción es muy chula 🙂 Gracias.
Pingback: Teseo y Ariadna — El Blog de Lídia – El poder de las Llamas Gemelas
«Nuestros propios monstruos» y «una salida de los laberintos emocionales»… aquesta doble picada d’ull que fas al mite del laberint i el minotaure se m’havia passat per alt. Perquè suposo ho has fet ex profeso, amb tot el sentit.
Suposes bé, jeje.
😊
El hilo de Ariadna se sigue utilizando en espeleología submarina con el mismo fin.
Besitos 😘
Jajaja Muy acertado 😉😉 Un abrazo, Ratonet.