Com tots sabem, la moda dels selfies és molt recent i segons algunes fonts es considera que una de les primeres selfies fou la d’uns actors i actrius de Hollywood, presa durant la cerimònia dels Òscars de l’any 2014:

Fou la selfie més multitudinària (que incloia més persones en ella) i més retweetejada del moment. A partir de llavors, la paraula “selfie” va entrar a formar part del nostre vocabulari habitual.

No obstant això, si ens remuntem a l’antiguitat, ens podem trobar amb la figura d’en Narcís i el seu interessant relat:

Segons la mitologia grega, Narcís era un noi d’una bellesa extraordinària. Era tant bell, que nois i noies se n’enamoraven només veure’l, però Narcís els rebutjava a tots i a totes perquè no creia que ningú fos suficient bo per ell.

Un dia, Nèmesis, deessa de la venjança, cansada d’aquesta actitud summament egocèntrica del jove, va voler escarmentar Narcís i que sabés què era un amor no correspost. Va fer que s’enamorés de la seva pròpia imatge. A partir d’aleshores en Narcís no podia evitar buscar, de forma quasi malaltissa, el seu reflex en rierols, fonts,… en qualsevol superfície que li permetés admirar la seva pròpia bellesa. Tanta fou la seva obsessió que, un dia, mentre estava mirant-se embadalit en un llac, es va apropar tant al seu reflex que caigué a l’aigua i morí ofegat.

Aquest fou el tràgic final d’en Narcís, i no puc evitar preguntar-me, què hagués passat si en Narcís hagués disposat d’un mòbil? L’obsessió per la seva imatge s’hagués convertit en milers de selfies per saciar-la? Hagués mort ofegat en la seva pròpia vanitat en comptes d’en un llac?

@lidiacastro79