Avui he acompanyat a uns alumnes a participar en un concurs de relats breus i, abans de començar la prova, els he desitjat molt sort i, internament, he pensat “que les muses us acompanyin”.

Curiós, a l’hora d’inspirar són les figures femenines les que prenen forma. No és d’estranyar que els inventors d’aquestes muses no fossin uns altres que els antics grecs, misògins fins a la medul·la, però que veien a les dones com un mal menor (sense elles, la raça humana estava condemnada a l’extinció i ells, abocats a l’homosexualitat).

Llavors m’he preguntat, quina és la musa que més els escauria?

Jo sempre he preferit la Clio (evidentment), la musa de la historia.

Però en el cas que ens ocupava (concurs de relats breus en llengua castellana) era difícil de dir quina seria més adequada… d’entre les 9 muses inventades pels grecs

hauríem de descartar a l’Euterpe, la musa de la poesia lírica; a la Terpsícore, la musa de la música i la dansa; i també a la Urània, la musa de l’astronomia, ja que no aportarien la inspiració desitjada.

Què tal l’Erato, la musa de la poesia amorosa? Els podria inspirar una relat d’amor… O, potser millor la Melpòmene, la musa de la tragèdia. Tot i que, una redacció massa tràgica no seria agradable i ens deixaria una regust amarg. Però si la combinéssim amb la Talia, la musa de la comèdia, el resultat podria ser interessant.

M’ha costat uns llargs minuts adonar-me que el millor que els podia desitjar és que totes les muses, en equip, els acompanyessin durant la prova, així el resultat de ben segur seria l’òptim.

@lidiacastro79