Escribir Jugando (noviembre)

Antes de participar consulta las bases y los retos anteriores.


Reto-Noviembre

  1. Crea un microrrelato o poesía (máx. 100 palabras) inspirándote en la carta.
  2. En tu creación debe aparecer el objeto del dado: Caronte (el barquero del inframundo).

Reto Opcional:

Que aparezca en la historia algo relacionado con la creación del Ford T (el coche, el creador o el año):


¿Juegas?

84 comentarios en “Escribir Jugando (noviembre)

    • ¡Hola, Ratonet! 😀 Sabía que el reto de este mes te motivaría jajaja
      Me alegra que te haya gustado. Y es genial que ya esté disponible también en el tablón de tu café virtual. ¡Vamos a hacer que la gente se conecte con su creatividad!
      Un abrazo y gracias 🙂

      Le gusta a 1 persona

  1. Pingback: Volveré – "Abrazando con el Alma"

  2. Pingback: El final de Henry | El Blog de Lídia

  3. Pingback: Escribir jugando (Noviembre) | Velehay

  4. Pingback: ¿NOS LLEVAS? – pildoras para soñar

  5. Pingback: Fair Lane – Rosa Boschetti

  6. Pingback: El ratoncito, el barquero y el zorro – Do.lobera

  7. Hola Lídia!
    Després d’un temps de desconnexió i sense escriure pràcticament res torno per aquí, ara sí amb ganes de treballar la inspiració i a veure què sorgeix, hehe. He fet canvi de blog, l’altre (el d’Espill daurat) el deixo obert però a partir d’ara publicaré a blogger.
    Així que t’envio la meva participació al repte d’aquest mes, que no ha estat fàcil però al final me n’he sortit fent-hi sortit tots els elements. Et deixo l’enllaç del text: https://nurialaroca.blogspot.com/2020/11/senzilleses-de-la-vida.html
    Contenta de retornar a participar al teu repte ens anem llegint, una abraçada.

    Le gusta a 2 personas

    • Hola, Núria! 🙂 M’alegra tornar-te a veure per aquí. La inspiració va i ve, jo ho sé bé. I el context que vivim no acompanya, doncs requereix altres enfocs.
      Genial, nou blog! REnovar-se o morir 😉 Ara mateix m’hi passaré. Gràcies per la teva participació. Una abraçada 🙂 ❤

      Le gusta a 2 personas

  8. Hola, Lídia. Repte complicat, com sempre. A priori sembla difícil conectar tots els elements. Però… et deixo no un, sinó dos relats. El primer és la participació, el segon de propina. O potser a l’inrevés. Amb 100 i 99 paraules. Bye bye.

    «Caronte y el acertijo a vida o muerte»

    Fluyendo sigilosamente entre las altas espigas como una barca en el agua: así acechaba el zorro al despistado ratón.

    Caronte contemplaba la escena desde otro plano de la existencia. Sin precipitarse, impacientarse ni presuponer. Sabía, gracias a sus poderes premonitorios, que un joven conduciendo un Ford T iba a derrapar fatídicamente y a irrumpir en el campo, dando varias vueltas de campana.

    ¿Cuál sería el próximo pasajero de su barca? ¿El ratón? ¿El conductor? ¿Acaso los tres? ¿Ninguno? Su intuición no le permitía profundizar más. ¿Acontecimientos impredecibles… o predeterminados? En breves segundos el acertijo a vida o muerte quedaría resuelto…

    «El ratón soñador»

    El canto de la cigarra. El sol abrasador del mediodía. El susurro de las espigas. Movimiento imperceptible y siseante. ¿Se han movido, o me lo ha parecido a mí? ¿Quién o qué viene hacia mí? ¿El zorro a merendarme? ¿El barquero Caronte a llevarme? ¿Acaso no son casi lo mismo? ¿Acaso no terminará todo un día?
    Perdido andaba el ratón entre sus pensamientos y sus miedos
    —Solo pido —suplicó— si muero reencarnarme en 1908 y poder conducir una de esas maravillosas máquinas: un flamante Ford T.
    Y se quedó de nuevo ensimismado contemplando la cercana carretera y sus amados automóviles.

    Le gusta a 9 personas

    • Wow, What! Em deixés més que parada amb dos participacions i tots dos micros són bons candidats al repte. L’he d’escollit jo? Doncs em quedo amb el primer 😉 M’agrada com ens portes pel relat fins aquest final obert i misterios, ple d’intrigra i interrogants.
      El segon també està força bé, amb un desig del ratolí que em sorprèn i m’ha fet somriure.
      Moltes gràcies per participar en el repte de forma tan ingeniosa i amb dos micros. Veig que a tu la inspiració no et falta (tenint en compte el context que ens ha tocat viure i que de vegades ens roba la il·lusió de crear…).
      Un abraçada 🙂

      Le gusta a 1 persona

      • Hola. Doncs també prefereixo el primer. Tot i la dificultat, Caronte gairebé esdevé el protagonista. L’atenció es trasllada a un altre nivell: el destí, viure i morir… no tant el camp de blat i els animals.
        Però el segon també m’agrada, perquè és com el punt de vista del petit ratolí. Recordes o has vist la pel·lícula «Senyals», amb Mel Gibson de protagonista? Una família aïllada a una granja veu com els extraterrestres envaeixen el planeta. A la primera part es veu vàries vegades com els camps de cereals es mouen de forma fantasmagòrica i ràpida. És una bona manera d’introduir el terror a lo desconegut. Bé, doncs em vaig deixar inspirar per aquesta sensació i el murmuri de les espigues.
        Sobre la inspiració i tot això… sí, ens toca viure temps difícils. Em sembla que tu estàs més en contacte amb la realitat, per el teu treball. Jo la veritat és que no treballo des del mes de març; estic molt descansat i tranquil.
        A més, estic força content. Per què? perquè ha saltat Trump. Per fi. M’ha semblat un president nefast, perillós, absolutament tòxic. M’agrada el to conciliador i sensat d’en Biden. I una dona de vicepresidenta. Bé, no?
        Doncs ànims i una abraçada. I gràcies!

        Le gusta a 1 persona

      • Totalment d’acord, amb lo de la peli «Senyals», em va agradar molt, com tot el de Shyamalan, em sembla un mestre.
        Sí, coincideixo amb tu amb lo de Trump.
        I m’alegra que estigues descansat i tranquil jajaja No puc dir el mateix!!
        Gràcies pels ànims. Fins aviat i salut!

        Le gusta a 1 persona

  9. Pingback: La Moneda del Ratón | Escribir Jugando | A Los 4 Vientos

  10. Pingback: Loco inframundo – Coordenadas

  11. Pingback: Sesenta minutos – La Buhardilla de Tristán

    • Hola, Laura: Ahora mismo me paso por tu blog. Me da que tu gata haría buenas migas con uno de los gatos de mi madre, que como vive en el campo, también le obsequia con presentes (a veces no del todo muertos) de todo tipo… jajaja
      Gracias de antemano por participar en el reto. Un abrazo grande 🙂 ❤

      Le gusta a 1 persona

  12. Pingback: PASEANDO EL AYER | Eltiempohabitado's Weblog

  13. Hola Lídia, otra vez más el tiempo se me viene encima, pero por fin, hoy plasmé en menos de cien palabras lo que tenía en mente, utilizando tus propuestas. Nunca me quedo contenta, pero al menos, lo intento. Es un gran desafío para mi. Gracias un mes más.
    Mi abrazo. Ya me dirás si te gustó. Un abrazo.

    PASEANDO EL AYER

    Le gusta a 1 persona

  14. Hola Lidia, acabo de aterrizar por contagio en el blog me ha parecido muy divertida la idea, y escribí un micro relato, también visité tu contenido, super interesante, me tendrás visitándote por ambos canales. Te dejo enlace, por si te apetece,,echarle un vistazo. Un abrazo ¡¡😃😃😃✨
    cuentosdelcalamarlunar.wordpress.com/2020/11/24/ford-t/

    Le gusta a 1 persona

  15. Pingback: La apuesta – Lo que vale la pena

  16. Pingback: La apuesta – Lo que vale la pena

  17. Pingback: Escribir Jugando (noviembre) – jm vanjav hasta en 500 palabras+

  18. Pingback: QUÉ VES

  19. Pingback: El zorro y el ratón – Luna Paniagua

  20. Pingback: Mortuoria – Entre Morrocoyes, Camaleones y Especuladores

  21. Pingback: EJ: Creaciones participantes | El Blog de Lídia

  22. Pingback: El Ratón Resiliente | A Los 4 Vientos

  23. Pingback: EJ: Optimvs mensi | El Blog de Lídia

Deja un comentario

Este sitio utiliza Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.