Ensimismada 

Desde la ventana de mi habitación observaba ensimismada la nada. Me había perdido en mis pensamientos, otra vez, mientras escribía la carta… El húmedo y pegajoso tacto de la tinta sobre mi piel me devolvió a la realidad. El resultado fue la inevitable mancha negro azulada en mis dedos y sobre la cuartilla.
@lidiacastro79 

Licencia de Creative Commons

Mis historias y otros devaneos by Lídia Castro Navàs is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional License

9 comentarios en “Ensimismada 

    • 😊 Moltes gràcies!! M’ha fet «ilu» el teu comentari en valencià. M’encanta la riquesa de les llengües i dels seus dialectes, perquè estan vives!! Un abraçada per tu!! ☺

      Le gusta a 1 persona

      • jeje. Gràcies. Tot i que m’educaren en castellà, les dues llengües són meves. M’agrada parlar i escriure en català sempre que puc, i ho faig amb els meus amics catalano parlants.

        Le gusta a 1 persona

      • Ben fet!! Una llengua no es pot deixar perdre. Tu escriu-me amb la llengua que et faci sentir més còmode, però. Tenim molta sort els que som bilingües!! 😊

        Le gusta a 1 persona

    • Jajaja Pues no sé qué hubiera hecho, porque en realidad nunca he usado pluma y tintero para escribir… Seguramente hubiera plasmado mi mano entera a modo de firma!! Jajaja Un abrazo 😉

      Le gusta a 1 persona

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.