Ensimismada 

Desde la ventana de mi habitación observaba ensimismada la nada. Me había perdido en mis pensamientos, otra vez, mientras escribía la carta. El húmedo y pegajoso tacto de la tinta sobre mi piel me devolvió a la realidad. El resultado fue la inevitable mancha negro azulada en mis dedos y sobre la cuartilla.

Lídia Castro Navàs

9 comentarios en “Ensimismada 

    • 😊 Moltes gràcies!! M’ha fet «ilu» el teu comentari en valencià. M’encanta la riquesa de les llengües i dels seus dialectes, perquè estan vives!! Un abraçada per tu!! ☺

      Le gusta a 1 persona

      • jeje. Gràcies. Tot i que m’educaren en castellà, les dues llengües són meves. M’agrada parlar i escriure en català sempre que puc, i ho faig amb els meus amics catalano parlants.

        Le gusta a 1 persona

      • Ben fet!! Una llengua no es pot deixar perdre. Tu escriu-me amb la llengua que et faci sentir més còmode, però. Tenim molta sort els que som bilingües!! 😊

        Le gusta a 1 persona

    • Jajaja Pues no sé qué hubiera hecho, porque en realidad nunca he usado pluma y tintero para escribir… Seguramente hubiera plasmado mi mano entera a modo de firma!! Jajaja Un abrazo 😉

      Le gusta a 1 persona

Replica a @lidiacastro79 Cancelar la respuesta

Este sitio utiliza Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.