¡Cuánta desazón llenando mis días! Los ratos de lectura en el claustro se habían convertido en el momento preferido de mi aburrida existencia. La prohibición de mi padre de montar a caballo me había alejado de los establos, del campo y de lo único que me proporcionaba la libertad ansiada. Ya solo me quedaba perderme en las historias que jamás protagonizaría.
El Blog de Lídia 
Te propongo que esta monja se una a la bordadora y busquen a algunas cuantas mujeres más para recorrer los caminos, a lo Thelma & Louise, pero sin morir 🙂
Me gustaLe gusta a 2 personas
Jajaja Eso!! Y que inviten a Elin, que creo que es la que tiene más experiencia en eso de ir por caminos!! 😉
Me gustaLe gusta a 1 persona
Menos mal que quedaban los libros o se vuelve loca de remate. Pobre chica ;)))) Un beso enorme azul
Me gustaLe gusta a 2 personas
Una imatge molt bonica i un micro una mica trist, però brillant. Quan les llibertats qeden reduïdes per qualsevol motiu, sempre és molt gran l’angoixa que això provoca. Els llibres en poden transportar a grans mons i estimular la nostra imaginació i fer-nos sentir gran plaer, però. És un gran estímul per al cervell i una sensació meravellosa.
Me gustaLe gusta a 2 personas
M’alegra que t’agradin la foto i el text!! 😊 El dia que vaig visitar aquest monestir «veia fotos» per tot arreu, el claustre em va semblar màgic, tan ple de llums i d’ombres, tan inspirador… Tinc un munt de fotos del mateix lloc!! Jajaja Em va captivar en molts sentits. I el micro, bé, en la meva línea, no? Jajaja De vegades més trist, altres irònic,… però sempre intento remontar-me a èpoques passades i deixar palès la injustícia d’algunes situacions (sobre tot relacionades amb les dones).
Pel que fa a la lectura, t’he de donar la raó, ens permet viatjar i viure experiències que d’una altra manera no podríem… Però, també m’agrada viure experiències en persona!! Jajaja Per exemple, viatjant que m’ajuda molt per inspirar-me. Aix, ja no m’enrotllo més!! Gràcies per les teves paraules. 😊 Una forta abraçada, Javi! 😙
Me gustaLe gusta a 1 persona
jajaja. Donc sí. La veritat és que t’has enrotllat molt, jajaja. La teva resposta és més llarga que el micro, jajaja. Però és molt interessant tot el que dius. Sí. Obviament, viatjar enriqueix molt; permet tindre noves experiències, conneixer altres llocs i altres cultures… L’únic problema per a mi, però, és que després anyoro el lloc on he estat. És un defecte que tinc des de que era petit; no sé viure amb tanta nostàlgia. Per això sols puc viure dels llibres. En fi… Una altra forta abraçada per a tu, Lidia.
Me gustaLe gusta a 1 persona
És que a vegades xerro molt!! I els teus comentaris em fan venir ganes de xerrar! Jajaja Espero q no et molesti… Això q dius de viatjar, jo també trobo a faltar els llocs q visito, però tornar a casa també és agradable, així q, no puc deixar de viatjar, m’encanta! 😉
Me gustaLe gusta a 1 persona
jajaja. No, què va! No em molesta gens! A mi també m’encanta xarrar; és una virtut (o un defecte; no ho sé). Suposso que és pel mateix motiu que m’encanta llegir i escriure; per conneixer més de la gent i del món.
En quant a tornar a casa, de vegades és necessari, i fins i tot agradable, però queda la sensació de que enrere queda una part de la nostra vida, i que espera que algun dia hi tornem.
Me gustaLe gusta a 1 persona
És una virtut, n’estic segura!! Jajaja 😉
Segueixo sense veure el problema que tu veus al fet de tenir anyorança d’algun lloc que has visitat, sempre hi pots tornar… No sé, és que a mi no em dóna temps d’aferrar-me tant als llocs que visito perquè solen ser escapades d’uns dies o com a molt d’una setmana.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Ja. Jo confeso que viajo poc, i que m’agradaria viajar-hi més, però sempre acabo creant llaços amb eixos llocs. Ja sé que sempre hi puc tornar, però sento anyorança des de el mateix moment en que el deixo. No sé… Suposso que es un problema que tinc.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Si un peoblema té solució, no és un problema. Pensa que l’únic problema sense solució és la mort, així que… Abraçada matinera!! Bon diiiia!!
Me gustaLe gusta a 1 persona
Veus! Em fas xerrar… 😅
Me gustaMe gusta
Es una foto fantástica de un lugar misterioso, me encanta el texto, el paisaje resulta inspirador y seguro que podría el potagonista volar muy lejos con la imaginación o escribir un relato. Dónde está ese claustro? Un beso
Me gustaLe gusta a 1 persona
En la provincia de Barcelona. Cerca de Montserrat, pero no es tan conocido. La verdad es q el sitio era muy inspirador, hice un montón de fotos!! Un abrazo.
Me gustaMe gusta
Pronto leerá el libro que la llevará a cabalgar su vida en primera persona.
O quien sabe, quizás no tenga que leerlo y se atreva movida por otras variables.
Un abrazo, Lidia.
Me gustaLe gusta a 2 personas
Seguro que sí! 😉 Gracias, Mukali! Otro abrazo para ti!
Me gustaLe gusta a 1 persona
Bu micro relato!
Sentí el claustro y la desazón!
Un abrazo
Me gustaLe gusta a 2 personas
Muchas gracias! Me alegra que te haya gustado. Un abrazo 🙂
Me gustaLe gusta a 1 persona
Ejemplo de como con cuatro líneas se trasmite una situación y un sentimiento. Me ha gustado mucho.
Estoy de acuerdo contigo, con la lectura viajas a lugares donde en persona nunca irás, pero al viajar en persona se obtienen muchas mas sensaciones.
Un abrazo,
Me gustaLe gusta a 2 personas
¡Y tanto! Yo prefiero vivir la experiencia de viajar, obtengo mucho. Un abrazo.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Gracias por tus palabras 😊
Me gustaLe gusta a 1 persona
Perderse en las historias es tener imaginación y eso es fantástico. Por supuesto que lo mejor es hacer realidad esa imaginación, o mejor aún nuestros sueños. Mejor vivir nuestra vida a que nos la cuenten, no te parece? Una forta abraçada.
Me gustaLe gusta a 2 personas
Por supuesto, yo prefiero vivirla!! 🙂 Y eso? Es un guiño o hablas catalán? 😀
Me gustaLe gusta a 1 persona
Mi padre era catalán y yo he estado muchas veces por tu tierra tanto de trabajo como de vacaciones. Pero no lo hablo, aunque si que soy capaz de entenderlo.
Dicho lo cuál, por supuesto que también es un guiño ¡¡¡
Me gustaLe gusta a 1 persona
Qué bueno!! Pues me gusta saberlo!! Gràcies i una altra abraçada per a tu!! 😉😊
Me gustaLe gusta a 1 persona